QUINA LLÀSTIMA, AIXÒ S'ACABA

No és fàcil dir adéu quan no tens cap excusa per marxar. Però la vida va seguint el seu camí i tothom es va fent gran, uns més que d'altres, altres massa més gran que alguns. No ha sigut una temporada bona en quan a resultats, però he tingut la gran sort de poder portar uns jugadors que me'ls he estimat com si fossin fills meus. Els hi he intentat ensenyar lo poc de futbol que sé, i ells han aprés molt més que futbol: han aprés a respectar-se, a valorar-se, a sentir-se estimats, a treballar en grup, a millorar-se, a competir, a conviure moltes hores plegats, a ser responsables, i han aprés el més important per mi: a començar a triar un camí per sobreviure per la vida.
Haig de donar tantes gràcies que no sé per on començar i segur que em deixaré a molta gent, ho sento. començaré per la persona que, sense conèixem, em va confiar de portar durant 2 anys aquest infantil: l'òscar de haro. Sé que és una posició difícil i que les desicions no són fàcils, però t'agraeixo l'estima i recolzament que m'has donat aquests 2 anys, gràcies amic. Gràcies a Cristo, una persona que viu pel futbol i que fa molt temps que conec i aprecio moltíssim. GRÂCIES en majúscules a un personatge que m'ha aguantat 2 temporades al seu costat, en Fermí, sense ell tot ho hagués vist molt pitjor i hagués tingut molta molta més feina. Gràcies de tot cor a l'Agus, un apassionat del futbol que tenim molts punts de vista iguals. Gràcies al Quim massatgista, al Donato preparador físic, gran amics que han perdut hores pq els meus reis estiguin ben tractats. Gràcies al club en general, per tot el què ha fet per mi sense poguer tornar-los tots aquests esforços amb resultats, gràcis al Lebri, pq sempre s'enfada amb mi pq som els últims en marxar del camp. Gràcies al Mingo, pq sempre és agradable veure'l al camp. Gràcies petites, grans, molt grans al gran amic i gran jugador i mestre GARI, on he aprés molt en poc temps, i on algun dia acabarem entrenant junts (paraula). Gràcies als papis, mamis, avis, iaies, cosins, tiets, que han portat els meus reis a qualsevol camp d'aquest món. I que han tingut la paciència d'aguantar-me. I gràcies, moltes gràcies, infinitament gràcies al Martí,que per bons problemes personals no va acabar la temporada i al Carlos, gran crack de la bola i futur millor mister, que he aprés molt de vosaltres i m'has fet tornar a sentir-me una mica més jove.
I clar, com em puc oblidar dels meus cracks??!!gràcies guapos, per escoltar-me, per entendre'm, per ser-hi, per seguir-hi sent, per no marxar mai, per veure somriures vostres, per veure llàgrimes vostres, per veure com heu crescut (alguns encara ho espero) en 2 anyets, gràcies per dedicar-me tant de temps i gràcies, sobretot, per haver-me fet sentir el millor entrenador del món. Sense vosaltres, jo no seria el mateix ni res seria el mateix.
Donar les gràcies també al nisso, al pau, al quiroga, al brai, al gis, al david i al ricard pel primer any.
I donar totes les gràcies que hem queden a la sílvia, que sense ella no hagués tingut la força suficient per seguir endavant.
Segurament ens trobarem en algun lloc del món i sempre ens vindran records imborrables al nostre cervell.

i recordeu sempre:

JUNTS FEM UN EQUIP MILLOR

molta sort quim, edgar, subi, pol, carles, albert, guillem, arnau, nacho, nil, riky, david, pepe, jordi, dani, yliass, ionut, mario, javi, miki i raul !!!

J22. Penya, 2 - 1 Bellavista ( 14.03.10 )

Primers tres punts de l'any i de la segona volta. Rival fluixet, però que amb 2 a 0 no vem saber rematar el partit i als últims 10 minuts vem patir més del compte per emportar-nos la victòria. A la primera part, fins que no vem baixar la bola i obrir el camp, ens va costar molt crear joc i jugades de perill. A la segona, ens van guanyar el mig camp i un sol jugador contrari ens va fer anar de cul. Golàs de Poeta des de fora àrea i gol de murri d'en Miki.
FELICITATS A L'EQUIP PER LA FEINA FETA.

OPINIÓ PERSONAL, INTRANSFERIBLE I CRITICABLE

J21. La Llagosta, 7 - 0 Penya ( 07.03.10 )

Partit, per mi, molt dolent per part nostre. Ni intensitat, n intuició, ni joc per banda, ni parets, ni defensa, ni mitja, ni davantera..
No ase falta desir nara más

OPINIÓ PERSONAL, INTANSFERIBLE I CRITICABLE

14x3+16

Tres jugadors de l'infantil A han fet anys aquests últims dies: en Barba, en Likrinsky i en Xarly. Tots els jugadors els volem felicitar i desitjar-los que hagin passat un gran dia i que, aquests 13 nys que han deixat enrera, hagin après moltes coses i que els hi serveixin pel dia de demà.
FELICITATS REIS!!
Ah, i dijous 4 en Carlos en fa 16, i també s'ha de celebrar. Carlos, gràcies per la feina que estàs fent, només els que ens "mig dediquem" a entrenar sabem les hores i hores i hores i maldecaps que tenim. Esperem que en tinguis molts més, voldrà dir que segueixes en aquest món tan peculiar del futbol. Segueix així crack, el treball sempre té recompensa....espero
FELICITATS CARLOS

J.20, Penya, 3 - 4 At. Vallés ( 28.02.10 )

El lider les va passar canutes al nostre camp. Així podria ser el titular del partit que vam jugar el passat diumenge. Partidàs tàctic i d'intensions per part del 22 jugadors que estàven al terreny de joc. A la primera jugada ja s'intuïa que el partit seria un partit vibrant, ple d'emoció i amb molta intensitat. Era el lider i cadascú de nosaltres ens haviem de demostrar que teniem prou futbol a les botes com per jugar aquest partit de tu a tu contra el primer classificat: i així va quedar demostrat. Ens vem avançar al marcador gràcies a un gol d'Yliass, que últimament està rendint a un alt nivell. La centrada-xut d'Arni també va ser inigualable...La celebració del gol per part del 11 jugadors de camp, els reserves i la grada va ser digne de ser recordada. Tàcticament estàvem perfectes al camp. Haviem plantejat un partit seriós, amb molt d'ordre ofensiu i on tothom havia de saber perfectament quin era el seu paper al rectangle de joc. I la cosa funcionava bé, molt bé. Però el lide és el lider per moltes raons, una de les quals és la seva persistència cara a porta i la seva seguretat en practicar el bon futbol. I ho vem pagar car: els pc errors que vam cometre van servir perqué el rival capdirés el marcador: 1 a 3. Potser massa diferència de gols veient com estava anant el partit. Però,a falta de dos minuts per pitar la mitja part, un gran centre del Capiriki va servir perqué Poeta escursés distàncies. Haig de dir que havia hagut una falta prèvia nostra a un seu defensor, però si comencem a analitzar les faltes que va pitar i no va pitar l'àrbitre no acabaria mai..Mitja part: 2 a 3.
Molts canvis a l'equip per donar aire nou. Mateixa intensitat, mateix ritme, mateix partit: el lider té la pilota al seu camp, però no troba forats per on intentar passar la bola. Anàven passant els minuts i, en un xut enverinat, ens marquen el quart. Quina llàstima!!Però per primera vegada en aquesta lliga, l'equip treu forces de no sé on i comença a apretar l'atlétic, fins que, en una falta bastant lluny de la porteria contrària, Liki celebra el seu 14è aniversari fent estavellar la bola a la xarxa de la porteria contrària. Quedàven uns 15minuts i la Penya va anar atacant, atacant, atacant però no hi va haver la sort de la temporada d'igualar el matx a 4. S'ha de dir que ells, a pocs minuts i gràcies a una contra, van fer un travesser que ens hagués matat moralment.
Massa poc premi estem tenint aquesta temporada veient l'esforç que fan els jugadors en els partits. Esperem que, algun dia,si pot ser aquest any millor, la sort ens doni la mà i puguem sumar algun puntet.
Felicitar als 18 nanus convocats, en especial al Cristian, David, Miquel, Albert, Gerard i Edgar. Ells saben el perqué.

OPINIÓ PERSONAL, INTRANSFERIBLE I CRITICABLE

No és un "adéu", és un "fins ara".

Estic segur que aquesta és la notícia més trista que explico en aquest blog: En Mario i en Pepe han baixat a reforçar el nostre infantil B. I no estic trist perqué sigui egoista, ni cregui que és una mala decisió, ni pensi que ens han deixat mig tirats. Estic trist perqué el nostre grup no podrà disfrutar dels seus entrenaments i partits durant 3 mesos. Però tots sabem que el més important és el club, que és el que gestiona i prén decisions importants i difícils casi cada dia.
Si penso des del punt de vista d'un directiu, aficionat, pare o JUGADOR, trobo bé que el club vulgui tenir un equip infantil a primera divisió. Perqué? Doncs perqué a qualsevol jugador li fa ilusió jugar en una lliga competitiva i "guapa" com pot ser una primera divisió d'infantils. I als pares també. I als aficionats del poble, igualment. I al club, seguríssim.
Si penso com a míster, el que realment m'importa és que els meus jugadors millorin individual i col.lectivament en el món del futbol, independentment de la categoria. Per això es diu Futbol Base.
Mario i Pepe, junts feu un equip millor!! Gràcies per tantes hores bones passades, gràcies per fer-nos disfrutar del futbol, i gràcies, gràcies, gràcies, per donar-me l'oportunitat d'haver-vos entrenat. Fins aviat!
Volem donar la benvinguda a tres cracks que han vingut a sumar a l'infantil A: en David, en Cristian i en Miquel. Nois, us farem sentir com a casa, paraula!! Benvinguts!

J19. Penya, 0 - 3 Caldes ( 21.02.10 )

Estic orgullós del partit que vem fer. I ho dic perqué així ho crec i així ho sento. Evidentment no som el Barça, però la primera part que vem jugar va estar a un nivell altíssim si parlem de nanos de 12, 13 i 14 anys. Ara sabem que hem d'anar sempre a l'atac i, sense descuidar la defensa de la porteria, tothom es va mentalitzar per marcar un gol durant els primers 35 minuts de partit. Que recordi, el caldes no va crear cap ocasió clara de gol en la primera part. Nosaltres, 3 de super clares i 2 més de no tan clares. Si haguéssim arribat al descans 2 o 3 a zero ningú s'hauria extranyat. Genial tots vosaltres, jugant amb criteri, a un ritme interessant, fent parets, ajudes, caigudes a banda, fintes, passades a l'espai... Poc podiem modificar a la mitja part. Recordo una jugada per banda esquerra que la van tocar 8 jugadors dels nostres i va acabar en un xut una mica desviat. Brutal.
A la segona, crec que jugant més o menys igual, en un bon passe seu al punta, aconsegueixen fer puar el primer gol al seu marcador. El segon, 10 minuts després, ens obliga a jugar amb menys defenses i intentant tirar més boles llargues del que estem acostumats. Intenció bona de cor, però que sabiem que era molt arriscada. El tercer gol en temps afegit no reflexa en absolut la realitat. No tenim mai premi, no hi ha dret!!
Aquesta setmana ens visita el lider, un gran equip que també juga a futbol. Anirem a morir, com contra el caldes. Que ningú ho dubti.
Alguns creuen que he tirat la tovallola, no em coneixen. Amb l'equip, a mort, a morir. Amb tota la plantilla, a mort.

OPINIÓ PERSONAL, INTRANSFERIBLE I CRITICABLE